Els recursos naturals són un bé, capital de l’Estat, que els ha d’administrar amb vistes a llarg termini; els ingressos provinents per l’administració s’han de distribuir a tota la població.
L’Estat ha d’assumir un paper regulador sobre l’explotació i ús dels recursos per garantir el desenvolupament de les futures generacions.
L’ordenament jurídic del país determina que els recursos naturals són de domini originari de l’Estat i que la llei establirà les condicions de la seva concessió i adjudicació a particulars. En el passat s’han atorgat drets sobre el sòl i el subsòl.
- Sòl, suport i receptor d’impactes de les activitats humanes dirigides a l’aprofitament, el maneig i conservació dels recursos naturals. Subsòl, part de la superfície terrestre subjacent al sòl.
Contràriament al que succeeix a l’altiplà i a les valls, les dotacions i adjudicacions de terres tenen mes dimensió a la regió oriental i nord del país.
Els recursos naturals es divideixen d’acord a si son renovables o no. Conservar un recurs no vol dir evitar-ne l’ús. Es conserva un recurs renovable per aprofitar-lo de forma sostinguda. L’antítesi d’aquest concepte és el de explotació irracional i la depredació d’un recurs renovable amb conseqüències tràgiques per a tots aquells pobles que no van saber apreciar el valor de la naturalesa i no en van comprendre la seva fragilitat.
La política ambiental a Bolívia esta condicionada al grau de pobresa i a la falta de desenvolupament de la seva població. La política sobre el desenvolupament sostenible es troba definida en el Plan de Desarrollo Económico y Social, la Estrategia boliviana de Reducción de la Pobreza, el processo de Descentralización Administrativa i la Ley de Diálogo 2000, que articula quatre pilars fonamentals:
1. Creació de oportunitats, sobretot entre els sectors més pobres de la societat
2. Equitat, incloent la distribució justa i equitativa, i la igualtat de drets
3. Institucionalitat, enfortiment del sistema democràtic a traves de institucions publiques
4. Dignitat, assegurant la sobirania nacional a través de la lluita contra el narcotràfic.
La Ley de Medio Ambiente estableix que la planificació del desenvolupament nacional i regional del país ha d’incorporar la dimensió ambiental a través d’un procés dinàmic, permanent i concentrat entre els diferents actors involucrats en la problemàtica nacional.
Aquesta llei i els seus reglaments constitueixen el marc jurídic i normatiu per la manipulació sostenible dels recursos naturals i la protecció del medi ambient amb una clara orientació al desenvolupament sostenible; estableix els mecanismes de la planificació, els requeriments d’avaluació d’impactes ambientals a les inversions, els instruments de control i el seguiment de la qualitat ambiental, i la sostenibilitat dels recursos.
Així mateix determina els drets i obligacions de les persones individuals i col•lectives entorn a la qualitat de l’ambient i defineix els principis per a la prevenció dels desastres naturals.
Estableix principis i disposicions generals sobre gestió ambiental, recursos naturals, aspectes relacionats amb la població, salut, educació, ciència i tecnologia, foment a les activitats, participació ciutadana i aspectes relacionats amb el règim de sancions en matèria ambiental.
Extracció del gas:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada