Principals formes de relleu

El relleu juga un factor tant decisiu com el clima en l’economia d’un país. Les planueres són favorables per l’home, perquè permeten comunicacions fàcils i quan tenen un clima apropiat, poden generar una agricultura intensiva. Les muntanyes i serralades, dificulten un desenvolupament racional de els vies de comunicació i com que el clima és fred, restringeixen considerablement l’agricultura, tornant inhòspites les condicions ambientals per la vida de l’home.

Per altra banda, la geografia i els recursos naturals d’un país, estan íntimament relacionats a la constitució geològica de l’escorça terrestre que correspon al seu territori.

 

Mapa físic de Bolívia

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Bol%C3%ADvia

Bolívia és una país fonamentalment andí, tot i que la major part del país s’estén per la planura amazònica, i representa la síntesis geogràfica i geològica del continent sudamericà ja que en el seu territori s’hi troben representades les roques corresponents a totes les eres geològiques.  Podem diferenciar tres unitats fisiogràfiques, amb els detalls corresponents de les seves característiques geogràfiques i geològiques:

1. LA REGIÓ ANDINA

Correspon a la zona occidental, avarca el 13% del territori ocupant una superfície de 142.815,53 Km² i està formada per l’Altiplà i la Serralada dels Andes, on la seva altura (amb més de 4.000m) la caracteritza tant per tenir els cims més alts del país, com per disposar d’una meseta plana a una altura mitjana de 3.800m, amb una amplada de fins a 200 Km i de 800 Km de longitud. Aquest altiplà andí, situat al mig de la Serralada dels Andes és una conca endorreica, amb grans extensions de terrenys plans producte de l’acumulació de sediments quaternaris d’un antic ambient lacustre. Aquesta planura, pel fet d’estar a on està, està interrompuda per moltes serres on hi afloren roques de diferents edats però que, majoritàriament, són del Terciari.

La Serralada dels Andes es divideix en tres sistemes orogràfics principals: la Serralada Occidental, la Serralada Central i la Serralada Oriental; a més de dues serres de menor rellevància, les serres de l’Escut Brasiler i les serres aïllades del Massís Chiquitano.

®     Serralada Occidental: la seva característica més singular és el vulcanisme dels seus cims. Comença al nord, amb el nus Jucuri, i acaba al sud amb el volcà Licanbur a la frontera amb Chile. El clima és fred i inadequat per la vida vegetal o animal i la seva principal riquesa es troba al sòl, on hi ha grans quantitats de minerals metàlics com l’or, la plata, el coure, etc. Es caracteritza pel seu origen volcànic i està formada per numerosos cons i fluxes de laves del Terciari i el Quaternari. A la vegada, aquest sistema està dividit en tres parts:

o    Zona septentrional: s’hi troben els pics més alts de Bolívia, com el Nevado Sajama, el més alt del país amb 6.542m, cobert de neu permanentment i els cerros Pomerape i Parinacota, anomenats Payachatas. El Parinacota és un volcà apagat amb un con de neu que recorda al Fujiyama japonès.

o   Zona central: Està situada entre els salars de Uyuni i Coipasa i el seu cim més alt és el volcà Ollagüe a la frontera amb Chile.

o   Zona meridional: està caracteritzada per ser volcànica i per tenir moltes tempestes de sorra i boira. Hi ha el volcà Licanbur, el volcà actiu més gran del món, que té una altura de 5.920m però que només fins als 5.400m del vessant nord són de propietat boliviana (després esdevé territori chilè). A més a més, en aquesta zona s’hi troben les llacunes Colorada i Verde, famoses pels colors cridaners de les seves aigües.

 

Nevado Sajama

Font: http://www.esacademic.com/pictures/eswiki/78/Nevado_Sajama_-_Oruro_-_Bolivia.jpg

®     Serralada Central: aquesta divideix les tres cocnques hidrològiques del país. Comença al nord, al nevat Chaupi Orco i els tres palomanis, i s’extén cap al sud fins al cerro Zapaleri, on hi ha una triple frontera entre Boívia, Chile i Argentina. Aquest sistema també està dividit en tres parts:

o   Zona septentrional o Real: s’hi troben els nevats de Chaupi Orco i els tres palomanis. A més compta amb la cadena muntanyosa més significativa de Bolívia, que es troba a la Serralada de La Paz, a prop de la ciutat homònima i que està formada, entre altres, pel nevat Illimani, l’Illampu, l’Ancohuma, el Mururata i el Huayna Potosí, els quals tots són cims de més de 6.000m. A més a més, aquesta és una secció molt famosa perquè s’hi troba l’observatori meteorològic més alt del món, al nevat de Chacaltaya, així com també hi ha la pista d’esquí més alta del planeta.

o   Zona central: s’hi troben el Sumac Orcko o Cerro Rico, així com els cerros Andacava i l’estació ferroviària Paso de Cóndor, una de les més altes del món, situada a una altura de 4.788mm.

o   Zona meridional: es caracteritza per la seva alta mineralització, ja que en ella s’hi troben els majors jaciments d’estany. El seu cim més alt és el Cerro Zapaleri a la frontera amb Chile i Argentina

 

Cerro Zapaleri

Font: http://viajeros4x4.com/2008-11/ib_zapaleri2_1a.htm

®     Serralada Oriental: està formada per cadenes paral·leles que es despleguen de nord a sud, on les quals, en moltes ocasions, s’internen en regions boscoses i humides, riques en productes agrícoles i ramaders. Consitueix l’expressió morfològica més important de Bolívia i correspon al denominat bloc paleozoic on hi afloren roques corresponents a aquesta Era i roques sedimentàries i ígnies del Mesozoic i Cenozoic. Es divideix, també, en tres subseccions:

o   Zona septentrional: està caracteritzada per ser una continuïtat de serres, com Eslabón, San Buenaventuea, Muchane, Pilón, etc. Entre els seus cims més importants s’hi troben els cerros d’Astalava i Colorado.

o   Zona central: es distingeix per estar formada íntegrament per la serralada de Cochabamba. En travessar el departament de Cochabamba forma els Yungas al Chapare. Els seus cims principals són el Tunari (5.200m) i el San Benito (4.298m). S’estén cap al departament de Santa Cruz formant les serres aïllades com Mataracu, San Rafael, Las Juntas i Los Volcanes, aquests últims al Parque Nacional Amboró.

o   Zona Meridional: comença al nord de Chuquisaca amb la cadena Presto i acaba a les serres de Caiza i Capirenda a la província del Gran Chaco al departament de Tarija. No té cims de gran importància.

Parc Nacional del Tunari

Font: http://bolivia120.blogspot.com/2009/06/parques-nacionales-y-reservas-cerro-de.html

®     Serres de l’Escut Brasiler: és a la regió nord-oriental del país i hi trobem les unitats de roques més antigues, del Precàmbric.

®     Serres aïllades del Massís Chiquitano: es troba repartit pel nord del país en serres i turons aïllats, de poca elevació, formats al Precàmbric, plegament que rodeja l’Escut Chiquitano. Els seus principals components són:

o   Al nord: a prop del límit amb el Brasil, al departament del Beni hi trobem les serres de San Simón i Caparuch, o la serra d’Huanchaca al Parc Nacional Noel Kempff Mercado del departament de Santa Cruz.

o   Al sud: hi trobem les serres de San Lorenzo, San José, Sunsas, Santiago, Tapia i La Cal, totes dins el departament de Santa Cruz. El pic més elevat de la zona és el Chochis amb 1.290m. En aquest massís també s’hi troba el centre d’interès econòmic del cerro Mutún (800m) on hi ha un dels jaciments de ferro més gran del món.

 Massís de Chochis

Font: http://www.faunatura.com/hoy-festejamos-dia-tierra.html

2. LA REGIÓ SUBANDINA

Abarca el 28% del territori ocupant una superfície de 307.602,68 Km² i està formada per les Valls i els Yungas, amb una altura mitjana de 2.000m que es caracteritza per tenir valls tancades i una vegetació exuberant.  S’interposa entre l’altiplà i les planures orientals i es troba entre la frontera peruana i Cochabamba. Forma un llarg descens des de les altures andines (4.000m) fins l’Amazonia (1.500m), on els rius s’encaixen a les profunditats de les valls, goles, terrasses i amplis cons de dejecció. A la part sud i central d’aquesta zona,  hi ha representada la principal regió petrolera de Bolívia.

3. LA REGIÓ DE LES PLANURES

Abarca el 59% del territori ocupant una superfície de 648.162,79 Km², percentatge que la converteix en la regió més gran del país. Està formada per les subregions amazònica, platense  i del Gran Chaco, amb una altura mitjana inferior als 400m. S’estén des del Departament de Pando passant pel nord de La Paz, Beni, Cochabamba, Santa Cruz, Chuquisaca i fins a Tarija. Disposa d’un relleu horitzontal amb lleugeres irregularitats, i constitueix un terreny aluvial amb dipòsits de material sedimentari arenós-argilós del Quaternari dels rius de la zona, on en alguna part són fons d’antics llacs o mars. Aquesta regió està totalment coberta per zones boscoses i selvàtiques de tipus amazònic.

 

Mapa de Bolívia amb les principals orografies assenyalades

LES PRINCIPALS ELEVACIONS DE BOLÍVIA

* Nevado Sajama, 6.542 m
* Illampu, 6.421 m
* Illimani, 6.462 m
* Ancohuma, 6.380 m
* Chearoco, 6.127 m
* Pomerape, 6.240 m
* Chachacomani, 6.074 m
* Parinacota, 6.362 m
* Huayna Potosí, 6.088 m
* Acotango, 6.052 m
* Acamarachi, 6.046 m
* Chaupi Orco, 6.040 m
* Uturuncu, 6.008 m